El Bulli, de Ferran Adrià, tanca. Ho ha anunciat el mateix cuiner a la fira internacional de la gastronomia Madrid Fusión. Adrià ha explicat que tant el restaurant de cala Montjoi, a Roses, com el de Portaferrissa, a Barcelona, en el seu format actual, funcionaran fins al 2012. A partir de llavors, El Bulli començarà una nova etapa encara per definir: es podria convertir, a partir del 2014, en un centre d'investigació culinària o tornar a obrir com a restaurant, però amb un altre tipus d'oferta.


Ferran Adrià ha anunciat que el seu restaurant El Bulli, amb tres estrelles Michelin, estarà tancat al públic els anys 2012 i 2013, tot i que això no en significa la retirada, ja que els fogons del local continuaran encesos per seguir treballant en la creació gastronòmica.

En una multitudinària roda de premsa en la VIII Cimera Internacional de Gastronomia Madrid Fusión, Adrià ha volgut tallar qualsevol especulació: "Hauria estat trist dir que ja he aportat el que havia d'aportar", ha dit. "A partir del 2014 El Bulli oferirà menjar d'alguna manera, segur", ha insistit, i ha negat que la pressió de les estrelles que atorga la guia Michelin li hagi fet prendre aquesta decisió, atès que necessita "pressió per crear, perquè sense pressió no hi ha creativitat".

En un comunicat, penjat a la pàgina web del restaurant, es diu que entre el 2012 i el 2013 Ferran Adrià reflexionarà, programarà i prepararà el nou format del restaurant a partir del 2014. I ho farà prioritzant la investigació per sobre de la producció. Segons el comunicat, "cada temporada serà diferent pel que fa a dates d'obertura, nombre de serveis i clients, equip de treball, etc., anant més enllà en l'exercici d'innovació que El Bulli ja ha fet durant anys des que es va decidir obrir només durant sis mesos, realitzar un únic servei al dia o suprimir la carta, per esmentar uns quants exemples".

Poc després de l'anunci, s'ha produït una allau de peticions de reserva. La pàgina oficial d'El Bulli informa que ja no hi ha possibilitat de reservar-hi taula aquest any 2010.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciat aquest dimecres al matí que Barcelona aspira a ser seu dels Jocs Olímps d'hivern de l'any 2022. La candidatura serà conjunta amb els Pirineus. L'alcalde ha destacat que mai ha volgut competir amb la candidatura olímpics de Madrid i que per això 'mai vam moure res fins el 2 d'octubre quan el seu somni olímpic es va acabar'. El projecte contempla que la ciutat de Barcelona aculli les cerimònies d'inauguració i clausura, el lliurament de medalles i els esports indoor. La resta de disciplines s'haurien de desenvolupar als Pirineus.

El president Montilla qualifica de 'magnífica iniciativa' la candidatura de Barcelona

El president de la Generalitat, José Montilla ha qualificat aquest dimecres a Montbrió del Camp (Baix Camp) de 'magnífica iniciativa' la candidatura de Barcelona amb els Pirineus als Jocs Olímpics d'hivern de 2022. El president ha dit que es necessitarà de la complicitat de tot el país per aconseguir un 'objectiu tan ambiciós'. Preguntat per com s'implicarà el Govern en aquest nou objectiu, Montilla ha afirmat que 'encara és d'hora' per determinar les actuacions que es duran a terme per promocionar la candidatura. Quan a la resta de candidatures, Montilla ha afirmat que 'és bo' que hi hagi competència.

La Seu d'Urgell s'ofereix per ser la segona seu dels Jocs Olímpics d'Hivern 2022

La Seu d'Urgell podria ser la segona seu dels Jocs Olímpics d'Hivern 2022 juntament amb Barcelona. Així ho ha ofert l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en una trucada aquest matí, després que s'hagi conegut la voluntat de la capital catalana d'aspirar a ser seu dels Jocs Olímpics d'Hivern juntament amb els Pirineus. Batalla defensa que la ciutat és una possible candidata per la seva mida, 'per il·lusió' i per la relació que sempre ha tingut amb els esports d'hivern. Segons Batalla, l'alcalde de Barcelona ho ha vist bé i, per això, han acordat mantenir una reunió en vistes a les properes setmanes.

Colles de diables de Catalunya Sud s'han aplegat aquest diumenge a Alforja (Baix Camp) per donar suport als companys del Riberal, a la Catalunya Nord, davant l'imminent aplicació de la directiva europea del foc a l'estat francès. Malgrat les mocions de dinou ajuntaments nord catalans, el Consell General i el consell regional del Rosselló, França no ha fet cap gestió per la transposició de la directiva europea que regula l'ús de materials pirotècnics.

Així doncs, a partir d'aquest dilluns 4 de gener, els correfocs de la Catalunya Nord hauran de complir amb les noves exigències que s'han determinat des d'Europa.

Aquest any es vendran a tot Catalunya 850.000 tortells de Reis, un dels dolços més típics d'aquestes festes. Són les previsions del Gremi de Pastisseria de Barcelona, que confia mantenir-ne les vendes malgrat la crisi. Josep Cardona, secretari de la junta del gremi, creu però que la crisi sí que els afectarà, sobretot en la mida dels tortells que es vendran.

El tortell és originari de França. Felip V el va importar al segle XVI, però aleshores era molt senzill i no tenia farciment. Al cap dels anys s'hi va afegir el tradicional farciment de massapà, i després, d'altres de més innovadors, amb nata o crema. Les estrelles d'aquest pastís, però, continuen sent la fava i, sobretot, les figuretes, que també han evolucionat els últims anys.

El dia de Reis les postres de moltes llars catalanes estaran presidides, doncs, pel tortell, un dolç que, segons la mida, ens costarà entre els 15 euros dels més petits amb farciment de massapà i els 60 euros dels tortells més grans, amb farciments de nata o crema.