La Catedral de Barcelona recupera a dos quarts de dotze de la nit, abans de la missa del gall, la representació del Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic de cant gregorià que el concili de Trento va marginar. L'última representació a la catedral de de Barcelona va ser el 1575, i es tracta del més antic en un text no llatí.

El director musical David Malet ha recuperat a partir de la informació que se'n conserva, no només de la música i el text, sinó també els diferents espais del temple on es situa la representació. La cantant Eulàlia Fantova interpretarà el paper de la sibil·la al costat del Cor de Cambra Francesc Valls. L'organista serà Josep Maria Escalona i Canyet.

-----------------

Entrada lliure

La ciutat empordanesa ha celebrat dissabte passat una gran festa per tancar el seu any com a capital cultural catalana. L'acte, on no ha faltat la freda tramuntana, ha comptat amb un homenatge a l'inventor figuerenc del submarí, Narcís Monturiol, i al compositor Pep Ventura.

Durant aquest any, Figueres ha organitzat més de 800 activitats i ha rebut la visita de 212.000 espectadors. La capital de l'Alt Empordà cedeix el testimoni a la ciutat barcelonina de Badalona. L'any 2011 serà el torn d'Escaldes, a Andorra.

Unes 700.000 persones de 166 municipis estaven cridades a les urnes en una consulta organitzada per la societat civil en la qual se'ls demanava si volien o no una Catalunya independent aquest diumenge 13 de desembre.

Finalment no hi ha hagut sorpreses i el "sí" a la independència s'ha imposat àmpliament, amb un 94,71% dels suports davant d'un 3,53% que s'ha decantat pel "no". També s'han recollit un 1,76% de vots blanc i un 0,34% més de nuls.

Participació al voltant del 30%

Unes 200.000 persones de les 700.000 que podien fer-ho han decidit acostar-se a les urnes per expressar la seva voluntat. Es tracta d'una participació que estaria al voltant del 27,5%. La xifra ha quedat per sota de les previsions dels organitzadors, però l'han donat com a bona.

La participació a les urnes varia notablement en funció de la dimensió del municipi. Així, el percentatge de vot ha estat més important als pobles de menys de 1.000 habitants, al voltant del 35%, i ha anat disminuint com més gran era la localitat.

Al municipi amb més població on es podia votar, Sant Cugat del Vallès, la participació ha estat de poc més del 25%, segons la Coordinadora Nacional. Als municipis amb més de 10.000 habitants la mitjana ha estat del 22%, mentre que en els de 5.000 a 10.000 habitants s'ha situat en el 24% i en les localitats d'entre 1.000 i 5.000 habitants, en el 27%.

El poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, es va avançar un dia a la gran data del 13-D. Allà la participació va ser al voltant del 90% i el "sí" va guanyar per una majoria aclaparadora. Dels 21 veïns amb dret de vot, 19 van anar a les urnes i 18 es van decantar pel "sí".

Una lliçó de ciutadania

L'operativa per fer possible tota aquesta iniciativa ha suposat que es mobilitzin més de 15.000 voluntaris a tot el país en 252 locals habilitats com a espais per votar i 564 meses.

L'organització, a més, en no disposar dels cens oficials, ha hagut de crear un sistema informàtic per garantir la privacitat i evitar que es votés dos cops. El registre informàtic es destruirà després de l'escrutini. Tots els votants, immigrants inclosos, havien d'acreditar-se presentant el DNI o un certificat d'empadronament.

Resultats i participació a banda, la convocatòria ha deixat també altres al·licients, com els dels joves de 16 i 17 anys i els immigrants, que han pogut votar per primera vegada. Es calcula que això hauria donat dret a vot a 120.000 persones d'origen immigrant, moltes de les quals s'han sumat a la festa sobiranista i se'ls ha pogut veure als locals de votació.

Observadors internacionals

Per donar més fiabilitat i transparència al procés, una trentena d'observadors internacionals han vetllat perquè les votacions es fessin amb totes les garanties. Eren eurodiputats i diputats de governs d'arreu del món que s'han repartit per comarques i han anat visitant els municipis per ser testimonis de les votacions.

Venien de llocs com Flandes, Còrsega, Itàlia, Irlanda o el Quebec. Alguns han dit que estan impressionats per la gran resposta popular que han tingut les consultes i per la manera com s'han organitzat. Els observadors hauran de redactar ara un informe per valorar com s'ha desenvolupat la jornada.

L'objectiu de donar el màxim ressò internacional a les consultes s'ha aconseguit. Mitjans com "Le Monde", la BBC o Al-Jazeera, a qui interessa la participació en les consultes populars de la població nouvinguda d'origen magrebí, han seguit les votacions i tot el procés amb especial atenció.