La mostra reuneix, per primera vegada, una selecció d’estampes eròtiques japoneses que havien format part de la col·lecció de Picasso. A través del temps, els gravats eròtics japonesos s’han conegut amb diferents noms ―shunga, makura-e, warai-e.

Un d’aquests termes va ser també el de higa, que significa «imatges secretes». Aquestes estampes, que tenen un clar paral·lelisme amb les escenes representades per l’artista –tant pel que fa a solucions compositives similars, com pel tractament formal a l’hora de descriure el nu femení i d’explorar el desig masculí i l’acte amorós–,entren en diàleg, a l’exposició, amb gravats de temàtica eròtica realitzats per Picasso entre els anys 1964 i 1970.



Si bé tota l’obra de Picasso està imbuïda d’erotisme i sensualitat, es pot considerar que en dos períodes, el dels seus inicis (1900-1908) i el final (1964-1972), l’artista es va dedicar d’una manera més intensa als temes eròtics explícits.



Si en el primer període realitza apunts i dibuixos que són una crònica irreverent i autobiogràfica de la seva joventut, en els gravats d’última època la varietat d’enquadraments, de perspectives i de tècniques de representació, confereixen tal força a les imatges representades que fan que l’espectador esdevingui el voyeur a qui està destinada l’escena.




A descobrir fins al 14 de febrer del 2010, al Museu Picasso de Barcelona (c/ Montcada 15-23).